Normalment faig les
entrades del blog els diumenges, aquesta setmana però, no la vaig
fer ja que volia esperar a dimecres per explicar com m'havia anat “la
nostra”, una cursa de 5km de Sabadell. Em feia especial il.lusió
ja que l'any passat, mirant-m'ho des de la barrera, amb una crossa a
cada mà, vaig “autoprometra'm” que la faria, i la faria bé.
Volia redactar una bona crònica explicant la primera rostideta de la
temporada i despedint l'any de la millor manera possible però no
serà així.
No se perquè però des
d'ahir em fa mal el peu “bo”, no crec que sigui res greu (o això
vull pensar) però durant el calentament de la cursa ja m'era
impossible trotar, per tant, he marxat. No se si era la millor
desició o no, el que si que sé és que és una desició que fa un o
dos anys no hagués prés. Això tampoc se si és bo o no.
En definitiva, siguem
optimistes, potser és mala sort, casualitat o el que sigui. Les
coses no van malament, o com a minim, no tant malament com abans.
Això d'avui em sap un greu infinit però ja no s'hi pot fer massa
cosa.
No m'allargaré massa més
perquè no val la pena, ha sigut un any amb moltíssimes coses
positives, més de les que em podia imaginar, sobretot els últims
mesos i especialment l'últim, però igual que el 2011 i el 2012, el
millor és que s'acaven i en comença un de nou.
No voldria acabar la
entrada sense donar les gràcies a la gent que està al meu costat
quan les coses van bé (cosa que és força fàcil) i quan van
malament (això és realment difícil) i més particularment a la
familia, amics i companys. De la mateixa manera també volia donar
les gràcies a David Serra Fisioteràpia, Prorunners Barcelona,
Capsule, SportHG i al Team Calella Triathlon per fer apostes tant
arriscades com la que fan amb mi. Pels meus nassos (per no dir una
altre paraula) que les coses acabaran sortint com jo vull que surtin.
Ale, queda dit, molt bon
any 2014 a tothom, segur que ens esperen coses fantàstiques. Seny
amb el cotxe i els excessos!
Doncs no! Aquest any tampoc m'ha tocat
la loteria, però no passa res! Si es té la sort de fer el que un
vol s'ha d'estar, com a mínim, content... però vinga... que si un
any toca no em queixaré pas!
Mentre “los
niños de San Ildefonso” cantaven la Grossa he aprofitat
per compartir un bon entrenament de bike pel Maresme amb uns quants
ProRunners que m'han ajudat amb les sèries d'avui, tot un plaer.
Més enllà d'això, setmana amb
algunes novetats. Primer contacte amb el gimnàs de la mà d'en Marc
Batlle, la qual cosa m'ha comportat unes bones “agulletes”
que han fet que cada dia, a part de la feinada que suposa mantenir
els ulls oberts al minut després de que soni el despertador, hagués
d'aguantar aquell primer moviment del cos que et fa veure que estàs
fet un cromo...Tot i això, molt content, ...pinta molt bé la
cosa!
A més a més, el mateix dia vaig poder
fer el primer entrenament amb l'equip del Team Calella... no
comentarem l'entreno... quan repetim??? :)
Aprofitant que no tinc massa cosa més
a dir, aprofito per penjar un petit vídeo que em va fer l'Helena
Olsson (entrenadora de PR) durant l'estage que es va fer fa un parell
de setmanes a Cambrils. Mai m'havia vist nedar i m'ha ajudat a veure
algun error i a intentar corregir-lo. Com sabeu tinc la sort de poder
entrenar amb els “nens” del CN Sabadell i fer, potser, uns quants
metres més dels necessaris. Tot i això, des que vaig deixar de
nedar em costa especialment entrenar sol aquest esport. Mentalment
m'és difícil fer entrenaments bons i seguits de 4km... això no em
passava abans, és per això que a vegades, des del meu punt de
vista, tot i que no sigui necessari fer més de 5km per tenir bons
resultats en triatló (ja que s'entrenen més esports), mentalment,
resulta molt més senzill posar-se dins d'un grup on no et planteges
fer o no fer les coses, simplement les fas el millor que pots. És
per això que haig d'agraïr que no em posin cap dificultat a l'hora
de fer algun entrenament amb ells i em tractin com un més de
l'equip.
Res més aquesta setmana! Bon Nadal a
tothom i mengeu molt, molt i molt, així tindreu més “gasolina”
per entrenar fins a quedar-vos buits!
Castellano:
Pues no! Este año tampoco me ha tocado
la lotería, pero no pasa nada! Si se tiene la suerte de hacer lo que
uno quiere, i así se está, como mínimo, contento... pero vamos...
que si algún año toca no me quejare!
Mientras los “niños de San
Ildefonso” cantaban el gordo he aprovechado para compartir un
buen entrenamiento de bike por el Maresme junto a algunos ProRunners
que me han ayudado con la series, todo un placer.
Aparte de ésto, semana con alguna
novedad. Primer contacto con el gimnasio de la mano de Marc Batlle,
lo que me ha comportado unas buenas agujetas que han hecho que cada
día, a además del trabajo que me supone mantener los ojos abiertos
durante el minuto después que suene el despertador, ha hecho que
tenga que aguantar ese dolor durante el primer movimiento matutino
del cuerpo que te recuerda que estás hecho un cromo... De todas
formas, muy contento, pinta muy bien la cosa!
Además, el mismo día he podido
compartir el primer entrenamiento con el equipo del Team
Calella... no comentaremos el entreno... cuándo repetimos? :)
Aprovechando que no tengo mucha cosa
más por decir, cuelgo un pequeño vídeo que grabó Helena Olsson
(entrenadora de PR) durante el estage que hicimos hace un par de
semanas en Cambrils. Nunca me había visto nadar y me ha ayudado a
ver algún error y a intentar corregirlo. Como sabéis tengo la
suerte de entrenar con los “niños” del CN Sabadell y
hacer, quizá, algún metro más de lo necesario. De todas formas,
desde que dejé de nadar, me cuesta especialmente entrenar solo este
deporte. Mentalmente me es complicado hacer entrenamientos buenos y
seguidos de 4km... ésto no me pasaba antes, es por eso que a veces,
des de mi punto de vista, aunque no sea necesario hacer más de 5km
para tener buenos resultados en triatlón (ya que se entrenan otros
deportes), mentalmente, resulta mucho más sencillo estar dentro de
un grupo donde no te planteas si hacer o no las cosas, simplemente
las haces lo mejor que puedes. Es por esto que tengo que agradecer
que no me pongan ninguna dificultad a la hora de hacer algún
entrenamiento con ellos y me traten como uno más del equipo.
Nada más esta semana, feliz navidad a
todos y comed mucho mucho mucho, asi tendreis más “gasolina”
para quemar entrenando hasta quedar vacíos.
Setmana post-stage a Cambrils on s'ha
notat, i molt, la falta d'una bona dormida la nit del dissabte al
diumenge. Això ha fet que les guerres fisico-mentals a l'hora
d'aixecar-me, les quals guanyo amb facilitat fins ben bé el dimecres
durant les setmanes “normals” hagin sigut mooolt dures de vèncer.
Tot i així les ganes d'anar a entrenar són grans i la satisfacció
de sobreviure al primer entrenament del dia s'ho mereix.
Més enllà d'això, la setmana (dins
la normalitat) estava encarada a un test de cursa a peu que vam poder
fer divendres a les pistes de la Mar Bella així com a la competició
de natació de dissabte a Calella.
Pel que fa al test (de 20 minuts) no va
anar malament, jo volia córrer més ràpid però tot i que de
vegades ho oblidi, arribar a esforçar-me al màxim durant el “run”
és tot un èxit, i més, tenint en compte que dimarts vaig acabar
l'entrenament caminant de mal de periostitis i dimecres no vaig fer
una de les sessions previstes. O sigui que no em puc queixar.
Ultimes voltes del test de 20'… anava mooolt cuit ja…
Dissabte a la tarda a Calella vam fer
una petita competició de natació on vaig nedar 50 i 100 lliures.
Vam poder passar una bona tarda amb la gent del Club a la que no veig
tot el que m'agradaria i vam tenir temps per posar-nos una mica al
dia (a més de nedar). Les sensacions no van ser gens bones, no se si
perquè tenia les cames calentetes del test del divendres o perquè
simplement ja no sóc tan ràpid com m'agradaria. Està clar que pel
que fa a la velocitat, ser igual de ràpid que quan era nedador, sent
triatleta, serà poc més que impossible. Sort que quan la cosa
comença a ser més aeròbica no es nota tant aquesta falta de
potència o de ves a saber tu què. Volia fer-ho millor perquè els
entrenaments no estan anant gens malament però al final 25'1 en 50 i
55'9 en 100... és el que hi ha.
Vaig tenir el plaer de poder-me tirar una foto amb aquestes campiones del CNC
Poc més aquesta setmana, un parell de
nits més llargues del compte pels sopars de Nadal de Team Calella i
de Prorunners Barcelona però s'ho val!
Que tingueu bona setmana!
Castellano:
Semana post-stage en Cambrils donde se
ha notado, y mucho, la falta de un buen descanso la noche del sábado
al domingo. Ésto ha hecho que las guerras fisico-mentales al
levantarme, las que gano normalmente con facilidad hasta el miércoles
en las semanas “normales” hayan sido muuuy difíciles de vencer.
De todas formas, el ansia de entrenar es grande y la satisfacción
de sobrevivir al primer entrenamiento del día se lo merece.
Aparte de esto, la semana (dentro de la
normalidad) estaba encaminada a un test de carrera a pie que pude
hacer el viernes en las pistas de la Mar Bella y a la competición de
natación del sábado en Calella.
Respecto al test (de 20 minutos) no fue
mal, yo quería correr más rápido pero aunque a veces lo olvide,
llegar a esforzarme al máximo en la carrera a pie es todo un éxito,
y más, teniendo en cuenta que el martes acabé el entrenamiento
andando del dolor de periostitis y el miércoles no pude hacer una de
las sesiones de entrenamiento por la misma causa. En conclusión: no
me puedo quejar.
últimas vueltas del test de 20'… iba muuuy cocido ya…
El sábado por la tarde en Calella hice
una pequeña competición de natación donde nadé los 50 i 100
libres. Pude pasar una buena tarde con la gente del Club a la que no
veo todo lo que me gustaría y tuvimos tiempo de ponernos al día
(más allá de nadar). Las sensaciones no fueron para nada buenas, no
se si porque tenía las piernas calentitas del test del viernes o
porque simplemente ya no soy tan rápido como me gustaría. Está
claro que por lo que hace referencia a la velocidad, ser igual de
rápido que cuando era nadador, siendo triatleta, es poco menos que
imposible. Por suerte, cuando la cosa empieza a ser mas aeróbica no
se nota tanto esta falta de potencia o de vete tu a saber qué.
Quería hacerlo mejor porque los entrenamientos no están siendo
malos pero al final 25'1 en 50 i 55'9 en 100... es lo que hay.
Tuve el placer de tirarme un foto con estas campeonas del CNC
Poco más esta semana, un par de noches
más largas de la cuenta debido a las cenas de Navidad del Team
Calella y de Prorunners Barcelona, pero vale la pena!
Cap de setmana bestial en tots els sentits fent un stage a
Cambrils amb l'equip de ProRunners Barcelona. Entrenaments,
“festetes”, xerrades, riures i obviament moments en que sèiem,
callàvem i rebentàvem el buffet lliure de l'hotel recuperant
energies per seguir “on fire”.
Esportivament parlant, 3 dies on
hem fet unes quantes horetes “de seient” sense massa intensitat.
He pogut posar a punt la nova “burreta” Capsule a la qual encara
no tenia les mides preses i també probar els nous plats ovalats (Qxl
de rotor), les rodes amb una mica més de perfil del que feia servir
i en general acostumar-me a una bicicleta més petita que la
Specialized que portava abans.
No tinc massa temps d'escriure ja que tot just acabem d'arribar i
demà... demà tornem a la rutina!!!
Només dir que realment és molt fàcil treballar amb gent com en
Karim o l'Helena i que quan Mr. Sportravel (Joan Boada) es posa “al
mando”, les coses solen anar molt bé! Esperem que no sigui l'últim
stage i que la resta encara surtin millor que aquest! Són un grup de
gent genial!
Us deixo alguna foto tot i que encara no tinc les millors!
La
setmana que vinent més, amb dos sopars de nadal (Team Calella i
Prorunners) i com cada any des de ja fa molts, el trofeu Monterde a
Calella on farem un xip xap de 50 i 100 crol... no està la cosa per
fer més encara...
Que tingueu bona setmana!
Castellano:
Fin de semana bestial en todos los sentidos haciendo un stage en
Cambrils con el equipo de ProRunners Barcelona. Entrenamientos,
“fiestecillas”, ratos de parloteo, risas y obviamente momentos en
los que nos sentábamos, callábamos y rebentábamos el buffet libre
del hotel para recuperar las energías y seguir “on fire”.
Deportivamente hablando, 3 días donde hemos hecho horas “de
sillín” sin demasiada instensidad. He puesto a punto la
nueva "burrita" Capsule a la cual no tenia las medidas tomadas así
como probar los nuevos platos ovalados (Qxl de rotor), las ruedas con
mayor perfil que las que llevaba y en general acostumbrarme a una
bicicleta mas pequeña que la Specialized que usaba antes.
No tengo demasiado tiempo para escrivir ya que acabo de llegar y
mañana...mañana vuelve la rutina!
Sólo puedo decir que es realmente fácil trabajar con gente como
Karim o Helena y que cuando Mr. Sportravel (Joan Boada) se pone “al
mando”, las cosas suelen ir muy bien! Esperamos que no sea el
último stage y que el resto aún salgan major!
La setmana que viene más, con dos cenas de navidad (Team Calella
y ProRunners) y como cada año desde ya hace muchos, el trofeo
Monterde en Calella donde haremos un chip chap de 50 y 100 crol... no
está la cosa para hacer más aun...
Han passat moltes coses aquesta
setmana, amb un parell de visites a Pineda, totes positives.
Començava baixant dimecres per recollir algun regalet d'Sport HG
(roba tèrmica/interior), ja us en parlaré més endavant però pinta
molt bé, diferent a tot el que havia portat fins ara.
Tornava a baixar divendres a
recollir un altre regalet... i és que ha sigut la setmana dels
regalets aquesta, no em puc queixar gens! Capsule em deixa una
bicicleta per aquesta temporada, encara no us en puc parlar gaire ja
que només la he utilitzat un dia però quan la tingui per la mà
també explicaré què tal va... si més no, espectacular ho és!
I seguim a Pineda ja que
dissabte a la tarda teníem la presentació del Team Calella que es
va celebrar a l'emblemàtic Far de Calella on vam respirar un ambient
molt familiar mentre escoltàvem els objectius i les incorporacions
d'aquesta nova temporada. Tot i que el temps no ens va respectar
gaire, es va poder fer sense cap problema... (ah... i el pica pica...
bo, bo!... però em vaig comportar i no vaig arrassar, no penseu
malament).
Aprofitant que estava a Pineda,
com ja vaig comentar la setmana passada, he participat a una cursa de
trailrun a Santa Susanna... cal dir que la visita a La Mola (muntanya
de Sabadell) de divendres no va ser suficient i en la meva estrena he
pagat la novatada... Sortia fort, com sempre en aquest tipus de
competicions. Em posava primer aprofitant que començàvem amb un
tram de pla-pujada, les pulsacions pels núvols i jo pensant... però
perquè torturo el meu cos d'aquesta manera? Fer-me tant mal... no té
sentit, però m'agrada, mirava el pulsòmetre...
170..180..190..200ppm i algun tros una mica més... ja ho dic jo que
algun dia m'explotarà... però fins aquí bé. Comencem la baixada i
com ja era d'esperar em passa l'Isam (company del Team Calella) com
un coet... us asseguro que si intento baixar com ell se'm trenquen
les tíbies i els genoll per la meitat... una bogeria... segueixo,
una mica grogui ja, em sobra roba i em falten forces... i em perdo.
Volto una estona fins que juntament amb un altre corredor trobem el
camí, i segueixo com un boig... i ja no veia ni per on anava, per
tant... em perdo... i bé, em fa gairebé vergonya dir-ho... pero
això torna a passar un cop més. És igual, deixem-ho aquí. Bon
entrenament, arribant ves a saber tu en quina posició però en
aquest cas, vist la meva incompetència fent la cabra, era el de
menys.
Res més, el cap de setmana que
ve ens espera un bon stage amb l'equip de Prorunners a Cambrils on
us asseguro que ens ho passarem fantàsticament!
Bona setmana a tothom i si aneu
per la muntanya a córrer... vigileu no us desorienteu!
PD: cal dir que el circuit
estava marcat amb guix i la nit abans va ploure per tant hi havia
llocs que no es veia bé... no és excusa... és només perquè no us
en foteu massa :).
Castellano:
Han pasado muchas cosas esta
semana, con un par de visitas a Pineda, todas ellas positivas.
Empezaba bajando el miércoles para recoger algún regalito de Sport
HG (ropa térmica/interior), ya os contaré que tal más adelante
pero pinta muy bien, diferente a todo lo que he llevado hasta ahora.
Volvía a bajar el viernes a
recoger otro regalito... y es que esta semana ha sido la semana de
los regalitos, no me puedo quejar para nada! Capsule me deja una
bicicleta para esta temporada, aún no os puedo hablar mucho de ella
ya que apenas la he usado pero cuando la tenga por la mano ya os diré
que tal va... de entrada, espectacular es!
Seguía en Pineda ya que el
sábado por la tarde teníamos la presentación del Team Calella que
se celebró en el emblemático Far de Calella donde se
respiraba un ambiente familiar mientras escuchábamos los objetivos e
incorporaciones de la nueva temporada. Aunque el tiempo no nos respetó
demasiado, se pudo hacer el acto sin problema... (ah... y el pica
pica.. bueno bueno!... aunque me comporté y no arrasé con la
comida, no penséis mal).
Aprovechando que estaba en
Pineda, como ya comenté la semana pasada, he participado en el
trailrun de Santa Susanna... cabe decir que la visita a La Mola
(montaña de Sabadell) del viernes no fue suficiente y en mi estrena
he pagado la novatada. Salía fuerte, como siempre en este tipo de
competiciones. Me ponía primero aprovechando que empezábamos con un
tramo de llano-subida, las pulsaciones por las nubes y yo pensando...
pero por qué torturo mi cuerpo de esta manera? Hacerme tanto daño---
no tiene sentido, aunque me gusta, miraba el pulsómetro ...170,
...180, 190....200 pm i algún trozo un poco más...ya digo yo que algún día me
explotará.. pero hasta entonces bien.
Empezamos a bajar y
como ya era previsible Isam (compañero del Team) me pasa como un
cohete... os aseguro que si lo sigo bajando me rompo las tibias y las
rodilla...una locura...sigo, un poco grogui ya, me sobraba ropa y me
faltaban fuerzas y... me pierdo. Doy alguna vuelta y al cabo de un
rato, con otro corredor, encontramos el camino, y sigo como un
loco... y ya no veía ni por donde iba... y me pierdo... y bueno, me
da vergüenza decirlo pero... vuelve a pasar una vez más. Da igual,
dejémoslo así. Buen entrenamiento, llegando vete tu a saber en que
posición pero en este caso, vista mi incompetencia haciendo el cabra, era lo de menos.
Nada más, el fin de semana que
viene nos espera un buen stage con el equipo de Prorunners en
Cambrils donde seguro que nos lo pasamos fantásticamente!
Buena semana a todos y si vais
por la montaña a correr... vigilad no os desorientéis!
PD: cabe decir que el circuito
estaba marcado con polvos de tiza y la noche antes llovió por lo que
había sitios donde no se veía bien... no es excusa... es solamente
para que no os riais aun más de mi :)
Bueno bueno... doncs a 2 graus ens estem aixecant aquests dies...
vaia tela... fa res sortíem amb màniga curta!
La setmana es presentava moguda moguda... començàvem amb dos
dies “tancats al gimnàs” resguardant-nos d'alguna cosa semblant
a la barreja d'un huracà i una dutxa d'aigua freda. No m'agrada fer
entrenaments “indoor”, però arrossegava una bona calipàndria
que vaig agafar sortint “a lo loco” el cap de setmana passat i
era millor no fer-me el valent. Tot i això, ja vaig passar prou fred
als entrenaments de natació del matí... alguns dels quals són, i
mai millor dit, a la llum de la lluna.
El sol va acabar sortint el dimecres, per fi, però ens ha deixat
instal.lats en ple hivern, un hivern que pinta llarg però
entretingut, ple de “patxanguilles” que faran passar les setmanes
com si res fins arribar a la primavera on començaran les coses
“sèries”.
De moment, ja tenim pla per la setmana que ve. Aprofitant que
baixaré a Pineda a la presentació del Team Calella Triathlon, em
quedaré a passar la nit allà per participar el diumenge dia 1 a la
Parapent Trail Running de poc menys de 10km. Ja veurem que tal és
això de fer la cabra.
Pel que fa a la lessió, seguim amb peus de plom. Aquesta setmana
he tingut algun susto que ha fet que variéssim una mica el planning
de run, però res important en principi, seguim “aprenent a
caminar” amb el frè de mà posat... molt posat.
Res més, que tingueu bona setmana! Abrigueu-vos!!
Castellano:
Bueno bueno... pues a dos grados nos estamos levantando estos
días... vaya tela... hace nada salíamos en manga corta!
La semana se presentaba movida movida... empezábamos con un par
de días “cerrados en el gimnasio” protegiéndonos de algo
parecido a la mezcla de un huracán y una ducha de agua fría. No me
gusta hacer entrenamientos “indoor”, pero llevaba encima un buen
resfriado que cogí saliendo “a lo loco” el fin de semana pasado
y era mejor no hacerme el valiente. Además, ya paso suficiente frío
durante los entrenamientos de natación de la mañana, algunos de los
cuales son, y nunca mejor dicho, a la luz de la luna.
El sol acabó saliendo el miércoles, por fín, pero nos dejó
instalados en pleno invierno, un invierno que pinta largo pero
entretenido, lleno de “pachanguillas” que harán pasar las
semanas como si nada hasta llegar a la primavera donde empezarán las
cosas “serias”.
De momento, ya tenemos plan para la semana que viene. Aprovechando
que bajaré a Pineda a la presentación del Team Calella Triathlon,
me quedaré a pasar la noche allí para participar el domingo día 1
en la Parapent Trail Running de poco menos de 10km. Ya veremos que
tal se me da lo de hacer la cabra.
Respecto a la lesión, seguimos con pies de plomo. Esta semana
hemos tenido algún susto que ha hecho que variáramos un poco el
planning de run, pero nada importante en principio, seguimos
“aprendiendo a caminar” con el freno de mano puesto... muy
puesto.
I
com diu la (ja relativament antiga) cançó de The
Black Eyed Peas…
Let's get it started!
Ja
fa un any de l'últim post i han passat moltes coses des d'aquelles
paraules escrites, bàsicament, amb resignació i ràbia. No se ni
per on començar però tampoc em vull allargar.
Després
d'una fisura per estrès a la tíbia i dues fractures, una a
l'astràgal (el setembre del 2012) i una a l'escafoides (el maig del
2013), em vaig proposar que, tot i que fós sense estar en forma,
volia acabar com a mínim un triatló aquella temporada. No podia ser
que hagués estat entrenant tot l'hivern i no pugués ni estrenar-me
amb el que era el meu nou equip, l'MB Team. Així doncs, quan a
finals d'agost vaig poder fer els meus nous "primers passos"…
10' trotant a 5'40''/km… em vaig inscriure al Garmin, i ja que hi
érem, també ho vaig fer a Banyoles. El setembre va estar encarat a
aconseguir córrer durant 40' a un ritme mig i acabar sencer, res
més. Això ho vaig aconseguir el dia "d" a la hora "h"
acabant en 9a posició al Garmin…feliç. Una setmana després vaig
poder guanyar el triatló MDM a Banyoles on m'ho vaig passar realment
bé!
A
partir de llavors, vaig seguir amb la rehabilitació i començar a
preparar la nova temporada amb moltes coses noves. L'MB Team em va
tractar sempre molt bé, però la desició del meu antic entrenador,
en Miquel, de començar el seu "camí cap a Kona" implicava
canvis. Estic enormement content per ell, crec que és el que ha de
fer i estic segur que li anirà fantàstic! És realment un
esportista amb uns grans valors. Aquest fet doncs, és el que fa que
competeixi aquest any per un equip pel que tard o d'hora sabia que
acabaria competint; l'equip "de casa", el Team Calella
Triathlon, on a mans d'en Santi, intentarem fer tot el possible per
aconseguir que aquesta sigui una bona temporada…sense fractures a
ser possible! A tot això també hi col.laborarà la familia de
ProRunners Barcelona, que m'ajuda i m'anima amb els meus objectius
dia a dia. Finalment no em vull deixar en David Serra i tot el seu
equip de fisioterapeutes. Ells han estat al meu costat des del primer
dia i han cregut en mi tot i que jo no els pogués correspondre amb
cap resultat. Gràcies de veritat!
No
m'allargo més! Estic segur que aquest serà el primer de molts posts
on intentaré escriure com són "les pedres" que em vaig
trobant en aquest llarg camí que tot just comença… i tot això ho
faré sent el menys farragós possible!!!
Bona
setmana a tothom!
Castellano:
Y como dice la (ya relativamente vieja) canción de The Black Eyed
Peas... Let's get it started!
Hace ya un año del último post y han pasado muchas cosas des de
aquellas palabras escritas, básicamente, con resignación y rabia.
No se ni por donde empezar! Intentaré no enrollarme demasiado.
Después de una fisura por estrés de la tibia i dos fracturas,
una de astrágalo (en setiembre de 2012) y una de escafoides (en mayo
de 2013) me propuse que, aunque no estubiera en forma, queria acabar
como mínimo un triatlón aquella temporada. No era posible que
despues de entrenar durante todo el invierno, no pudiera ni
estrenarme con el que era mi nuevo equipo, el MB Team. Así pues,
cuando a finales de agosto pude hacer mis nuevos “primeros
pasos”... 10' trotando a 5'40''/km... me inscriví en el Garmin, y
ya que estábamos, lo hice tambien para Banyoles. Septiembre estuvo
enfocado totalmente con vistas a poder correr 40' a ritmo medio y
acabando entero, nada más. Ésto lo conseguí el dia “d” a la
hora “h” acabando en 9a posición el Garmin...feliz. Una semana
después pude ganar el triatón MDM de Banyoles donde lo pasé
realmente genial.
A partir de entonces, seguí con la rehabilitación y empecé a
preparar la nueva temporada con muchas cosas nuevas. El MB Team me
trató siempre muy bien, pero la decisión de mi antiguo entrenador,
Miquel, de empezar su “camino hacia Kona” implicaba cambios.
Estoy enormemente contento por él, creo que es lo que tiene que
hacer y estoy seguro que le va a ir fantástico! És realmente un
deportista con unos grandes valores. Este hecho, es el que hará que
a partir de ahora compita por un equipo en el que sabia que tarde o
temprano iba a estar, el equipo “de casa”, el Team Calella
Triathlon, donde, a manos de Santi, intentaremos hacer todo lo
posible para conseguir que esta sea una buena temporada... sin
fracturas a ser posible. A todo ésto, también colaborará la
familia de ProRunners Barcelona, que me ayuda y me anima con mis
objetivos dia a dia. Finalmente no me quiero dejar a David Serra y
todo su equipo de fisioterapeutas. Ellos han estado a mi lado des del
primer dia i han creido en mi aunque yo no los pudiera corresponder
con ningún resultado. Muchas grácias.
No me alargo más! Estoy seguro de que este será el primero de
muchos posts donde intentaré escribir como son “las piedras” que
me voy encontrando en este largo camino que justo acaba de empezar...
y esto lo hare siendo lo menos aburrido posible!!!
No m'allargaré massa avui, hi ha molta feina i el dia no té prou hores... això és bona senyal per això, seria pitjor el contrari!
Definitivament ja sé què va passar el setembre passat. Em vaig fer mal i no vaig poder acabar el campionat d'espanya i vaig haver de deixar passar l'oportunitat d'anar amb la selecció. Vam pensar que 3 setmanes de vacances serien suficients perquè marxés el mal del peu (periostitis apart...), però no ha sigut així. Poc a poc ha anat tornant a apareixer, bé, de fet no va acabar de marxar mai...
Una visita a la doctora especialitzada en esports i una resonancia han fet apareixer paraules com "edema ossi" o "fractura per estrès"... no m'agrada... però és una resposta al perquè de tot plegat.
Els que em coneixeu sabreu que "l'enfadamenta" que això em provoca és dificilment calculable. Un mes sense apoiar el peu al terra es farà llarg (sort que puc fer xip xap i pedalar una mica...).
Només diré dues coses:
1. La propera entrada que fagi al blog serà per dir que estic bé, fins llavors no escriuré res perquè... perquè no vull. No em ve de gust dir res que no sigui un "problema resolt".
2. Tot el que està passant des de fa més d'un any no és dolent, és molest, però no dolent... direm que és un entrenament mental... un bon entrenament.