Normalment faig les
entrades del blog els diumenges, aquesta setmana però, no la vaig
fer ja que volia esperar a dimecres per explicar com m'havia anat “la
nostra”, una cursa de 5km de Sabadell. Em feia especial il.lusió
ja que l'any passat, mirant-m'ho des de la barrera, amb una crossa a
cada mà, vaig “autoprometra'm” que la faria, i la faria bé.
Volia redactar una bona crònica explicant la primera rostideta de la
temporada i despedint l'any de la millor manera possible però no
serà així.
No se perquè però des
d'ahir em fa mal el peu “bo”, no crec que sigui res greu (o això
vull pensar) però durant el calentament de la cursa ja m'era
impossible trotar, per tant, he marxat. No se si era la millor
desició o no, el que si que sé és que és una desició que fa un o
dos anys no hagués prés. Això tampoc se si és bo o no.
En definitiva, siguem
optimistes, potser és mala sort, casualitat o el que sigui. Les
coses no van malament, o com a minim, no tant malament com abans.
Això d'avui em sap un greu infinit però ja no s'hi pot fer massa
cosa.
No m'allargaré massa més
perquè no val la pena, ha sigut un any amb moltíssimes coses
positives, més de les que em podia imaginar, sobretot els últims
mesos i especialment l'últim, però igual que el 2011 i el 2012, el
millor és que s'acaven i en comença un de nou.
No voldria acabar la
entrada sense donar les gràcies a la gent que està al meu costat
quan les coses van bé (cosa que és força fàcil) i quan van
malament (això és realment difícil) i més particularment a la
familia, amics i companys. De la mateixa manera també volia donar
les gràcies a David Serra Fisioteràpia, Prorunners Barcelona,
Capsule, SportHG i al Team Calella Triathlon per fer apostes tant
arriscades com la que fan amb mi. Pels meus nassos (per no dir una
altre paraula) que les coses acabaran sortint com jo vull que surtin.
Ale, queda dit, molt bon
any 2014 a tothom, segur que ens esperen coses fantàstiques. Seny
amb el cotxe i els excessos!
Doncs no! Aquest any tampoc m'ha tocat
la loteria, però no passa res! Si es té la sort de fer el que un
vol s'ha d'estar, com a mínim, content... però vinga... que si un
any toca no em queixaré pas!
Mentre “los
niños de San Ildefonso” cantaven la Grossa he aprofitat
per compartir un bon entrenament de bike pel Maresme amb uns quants
ProRunners que m'han ajudat amb les sèries d'avui, tot un plaer.
Més enllà d'això, setmana amb
algunes novetats. Primer contacte amb el gimnàs de la mà d'en Marc
Batlle, la qual cosa m'ha comportat unes bones “agulletes”
que han fet que cada dia, a part de la feinada que suposa mantenir
els ulls oberts al minut després de que soni el despertador, hagués
d'aguantar aquell primer moviment del cos que et fa veure que estàs
fet un cromo...Tot i això, molt content, ...pinta molt bé la
cosa!
A més a més, el mateix dia vaig poder
fer el primer entrenament amb l'equip del Team Calella... no
comentarem l'entreno... quan repetim??? :)
Aprofitant que no tinc massa cosa més
a dir, aprofito per penjar un petit vídeo que em va fer l'Helena
Olsson (entrenadora de PR) durant l'estage que es va fer fa un parell
de setmanes a Cambrils. Mai m'havia vist nedar i m'ha ajudat a veure
algun error i a intentar corregir-lo. Com sabeu tinc la sort de poder
entrenar amb els “nens” del CN Sabadell i fer, potser, uns quants
metres més dels necessaris. Tot i això, des que vaig deixar de
nedar em costa especialment entrenar sol aquest esport. Mentalment
m'és difícil fer entrenaments bons i seguits de 4km... això no em
passava abans, és per això que a vegades, des del meu punt de
vista, tot i que no sigui necessari fer més de 5km per tenir bons
resultats en triatló (ja que s'entrenen més esports), mentalment,
resulta molt més senzill posar-se dins d'un grup on no et planteges
fer o no fer les coses, simplement les fas el millor que pots. És
per això que haig d'agraïr que no em posin cap dificultat a l'hora
de fer algun entrenament amb ells i em tractin com un més de
l'equip.
Res més aquesta setmana! Bon Nadal a
tothom i mengeu molt, molt i molt, així tindreu més “gasolina”
per entrenar fins a quedar-vos buits!
Castellano:
Pues no! Este año tampoco me ha tocado
la lotería, pero no pasa nada! Si se tiene la suerte de hacer lo que
uno quiere, i así se está, como mínimo, contento... pero vamos...
que si algún año toca no me quejare!
Mientras los “niños de San
Ildefonso” cantaban el gordo he aprovechado para compartir un
buen entrenamiento de bike por el Maresme junto a algunos ProRunners
que me han ayudado con la series, todo un placer.
Aparte de ésto, semana con alguna
novedad. Primer contacto con el gimnasio de la mano de Marc Batlle,
lo que me ha comportado unas buenas agujetas que han hecho que cada
día, a además del trabajo que me supone mantener los ojos abiertos
durante el minuto después que suene el despertador, ha hecho que
tenga que aguantar ese dolor durante el primer movimiento matutino
del cuerpo que te recuerda que estás hecho un cromo... De todas
formas, muy contento, pinta muy bien la cosa!
Además, el mismo día he podido
compartir el primer entrenamiento con el equipo del Team
Calella... no comentaremos el entreno... cuándo repetimos? :)
Aprovechando que no tengo mucha cosa
más por decir, cuelgo un pequeño vídeo que grabó Helena Olsson
(entrenadora de PR) durante el estage que hicimos hace un par de
semanas en Cambrils. Nunca me había visto nadar y me ha ayudado a
ver algún error y a intentar corregirlo. Como sabéis tengo la
suerte de entrenar con los “niños” del CN Sabadell y
hacer, quizá, algún metro más de lo necesario. De todas formas,
desde que dejé de nadar, me cuesta especialmente entrenar solo este
deporte. Mentalmente me es complicado hacer entrenamientos buenos y
seguidos de 4km... ésto no me pasaba antes, es por eso que a veces,
des de mi punto de vista, aunque no sea necesario hacer más de 5km
para tener buenos resultados en triatlón (ya que se entrenan otros
deportes), mentalmente, resulta mucho más sencillo estar dentro de
un grupo donde no te planteas si hacer o no las cosas, simplemente
las haces lo mejor que puedes. Es por esto que tengo que agradecer
que no me pongan ninguna dificultad a la hora de hacer algún
entrenamiento con ellos y me traten como uno más del equipo.
Nada más esta semana, feliz navidad a
todos y comed mucho mucho mucho, asi tendreis más “gasolina”
para quemar entrenando hasta quedar vacíos.
Setmana post-stage a Cambrils on s'ha
notat, i molt, la falta d'una bona dormida la nit del dissabte al
diumenge. Això ha fet que les guerres fisico-mentals a l'hora
d'aixecar-me, les quals guanyo amb facilitat fins ben bé el dimecres
durant les setmanes “normals” hagin sigut mooolt dures de vèncer.
Tot i així les ganes d'anar a entrenar són grans i la satisfacció
de sobreviure al primer entrenament del dia s'ho mereix.
Més enllà d'això, la setmana (dins
la normalitat) estava encarada a un test de cursa a peu que vam poder
fer divendres a les pistes de la Mar Bella així com a la competició
de natació de dissabte a Calella.
Pel que fa al test (de 20 minuts) no va
anar malament, jo volia córrer més ràpid però tot i que de
vegades ho oblidi, arribar a esforçar-me al màxim durant el “run”
és tot un èxit, i més, tenint en compte que dimarts vaig acabar
l'entrenament caminant de mal de periostitis i dimecres no vaig fer
una de les sessions previstes. O sigui que no em puc queixar.
Ultimes voltes del test de 20'… anava mooolt cuit ja…
Dissabte a la tarda a Calella vam fer
una petita competició de natació on vaig nedar 50 i 100 lliures.
Vam poder passar una bona tarda amb la gent del Club a la que no veig
tot el que m'agradaria i vam tenir temps per posar-nos una mica al
dia (a més de nedar). Les sensacions no van ser gens bones, no se si
perquè tenia les cames calentetes del test del divendres o perquè
simplement ja no sóc tan ràpid com m'agradaria. Està clar que pel
que fa a la velocitat, ser igual de ràpid que quan era nedador, sent
triatleta, serà poc més que impossible. Sort que quan la cosa
comença a ser més aeròbica no es nota tant aquesta falta de
potència o de ves a saber tu què. Volia fer-ho millor perquè els
entrenaments no estan anant gens malament però al final 25'1 en 50 i
55'9 en 100... és el que hi ha.
Vaig tenir el plaer de poder-me tirar una foto amb aquestes campiones del CNC
Poc més aquesta setmana, un parell de
nits més llargues del compte pels sopars de Nadal de Team Calella i
de Prorunners Barcelona però s'ho val!
Que tingueu bona setmana!
Castellano:
Semana post-stage en Cambrils donde se
ha notado, y mucho, la falta de un buen descanso la noche del sábado
al domingo. Ésto ha hecho que las guerras fisico-mentales al
levantarme, las que gano normalmente con facilidad hasta el miércoles
en las semanas “normales” hayan sido muuuy difíciles de vencer.
De todas formas, el ansia de entrenar es grande y la satisfacción
de sobrevivir al primer entrenamiento del día se lo merece.
Aparte de esto, la semana (dentro de la
normalidad) estaba encaminada a un test de carrera a pie que pude
hacer el viernes en las pistas de la Mar Bella y a la competición de
natación del sábado en Calella.
Respecto al test (de 20 minutos) no fue
mal, yo quería correr más rápido pero aunque a veces lo olvide,
llegar a esforzarme al máximo en la carrera a pie es todo un éxito,
y más, teniendo en cuenta que el martes acabé el entrenamiento
andando del dolor de periostitis y el miércoles no pude hacer una de
las sesiones de entrenamiento por la misma causa. En conclusión: no
me puedo quejar.
últimas vueltas del test de 20'… iba muuuy cocido ya…
El sábado por la tarde en Calella hice
una pequeña competición de natación donde nadé los 50 i 100
libres. Pude pasar una buena tarde con la gente del Club a la que no
veo todo lo que me gustaría y tuvimos tiempo de ponernos al día
(más allá de nadar). Las sensaciones no fueron para nada buenas, no
se si porque tenía las piernas calentitas del test del viernes o
porque simplemente ya no soy tan rápido como me gustaría. Está
claro que por lo que hace referencia a la velocidad, ser igual de
rápido que cuando era nadador, siendo triatleta, es poco menos que
imposible. Por suerte, cuando la cosa empieza a ser mas aeróbica no
se nota tanto esta falta de potencia o de vete tu a saber qué.
Quería hacerlo mejor porque los entrenamientos no están siendo
malos pero al final 25'1 en 50 i 55'9 en 100... es lo que hay.
Tuve el placer de tirarme un foto con estas campeonas del CNC
Poco más esta semana, un par de noches
más largas de la cuenta debido a las cenas de Navidad del Team
Calella y de Prorunners Barcelona, pero vale la pena!
Cap de setmana bestial en tots els sentits fent un stage a
Cambrils amb l'equip de ProRunners Barcelona. Entrenaments,
“festetes”, xerrades, riures i obviament moments en que sèiem,
callàvem i rebentàvem el buffet lliure de l'hotel recuperant
energies per seguir “on fire”.
Esportivament parlant, 3 dies on
hem fet unes quantes horetes “de seient” sense massa intensitat.
He pogut posar a punt la nova “burreta” Capsule a la qual encara
no tenia les mides preses i també probar els nous plats ovalats (Qxl
de rotor), les rodes amb una mica més de perfil del que feia servir
i en general acostumar-me a una bicicleta més petita que la
Specialized que portava abans.
No tinc massa temps d'escriure ja que tot just acabem d'arribar i
demà... demà tornem a la rutina!!!
Només dir que realment és molt fàcil treballar amb gent com en
Karim o l'Helena i que quan Mr. Sportravel (Joan Boada) es posa “al
mando”, les coses solen anar molt bé! Esperem que no sigui l'últim
stage i que la resta encara surtin millor que aquest! Són un grup de
gent genial!
Us deixo alguna foto tot i que encara no tinc les millors!
La
setmana que vinent més, amb dos sopars de nadal (Team Calella i
Prorunners) i com cada any des de ja fa molts, el trofeu Monterde a
Calella on farem un xip xap de 50 i 100 crol... no està la cosa per
fer més encara...
Que tingueu bona setmana!
Castellano:
Fin de semana bestial en todos los sentidos haciendo un stage en
Cambrils con el equipo de ProRunners Barcelona. Entrenamientos,
“fiestecillas”, ratos de parloteo, risas y obviamente momentos en
los que nos sentábamos, callábamos y rebentábamos el buffet libre
del hotel para recuperar las energías y seguir “on fire”.
Deportivamente hablando, 3 días donde hemos hecho horas “de
sillín” sin demasiada instensidad. He puesto a punto la
nueva "burrita" Capsule a la cual no tenia las medidas tomadas así
como probar los nuevos platos ovalados (Qxl de rotor), las ruedas con
mayor perfil que las que llevaba y en general acostumbrarme a una
bicicleta mas pequeña que la Specialized que usaba antes.
No tengo demasiado tiempo para escrivir ya que acabo de llegar y
mañana...mañana vuelve la rutina!
Sólo puedo decir que es realmente fácil trabajar con gente como
Karim o Helena y que cuando Mr. Sportravel (Joan Boada) se pone “al
mando”, las cosas suelen ir muy bien! Esperamos que no sea el
último stage y que el resto aún salgan major!
La setmana que viene más, con dos cenas de navidad (Team Calella
y ProRunners) y como cada año desde ya hace muchos, el trofeo
Monterde en Calella donde haremos un chip chap de 50 y 100 crol... no
está la cosa para hacer más aun...
Han passat moltes coses aquesta
setmana, amb un parell de visites a Pineda, totes positives.
Començava baixant dimecres per recollir algun regalet d'Sport HG
(roba tèrmica/interior), ja us en parlaré més endavant però pinta
molt bé, diferent a tot el que havia portat fins ara.
Tornava a baixar divendres a
recollir un altre regalet... i és que ha sigut la setmana dels
regalets aquesta, no em puc queixar gens! Capsule em deixa una
bicicleta per aquesta temporada, encara no us en puc parlar gaire ja
que només la he utilitzat un dia però quan la tingui per la mà
també explicaré què tal va... si més no, espectacular ho és!
I seguim a Pineda ja que
dissabte a la tarda teníem la presentació del Team Calella que es
va celebrar a l'emblemàtic Far de Calella on vam respirar un ambient
molt familiar mentre escoltàvem els objectius i les incorporacions
d'aquesta nova temporada. Tot i que el temps no ens va respectar
gaire, es va poder fer sense cap problema... (ah... i el pica pica...
bo, bo!... però em vaig comportar i no vaig arrassar, no penseu
malament).
Aprofitant que estava a Pineda,
com ja vaig comentar la setmana passada, he participat a una cursa de
trailrun a Santa Susanna... cal dir que la visita a La Mola (muntanya
de Sabadell) de divendres no va ser suficient i en la meva estrena he
pagat la novatada... Sortia fort, com sempre en aquest tipus de
competicions. Em posava primer aprofitant que començàvem amb un
tram de pla-pujada, les pulsacions pels núvols i jo pensant... però
perquè torturo el meu cos d'aquesta manera? Fer-me tant mal... no té
sentit, però m'agrada, mirava el pulsòmetre...
170..180..190..200ppm i algun tros una mica més... ja ho dic jo que
algun dia m'explotarà... però fins aquí bé. Comencem la baixada i
com ja era d'esperar em passa l'Isam (company del Team Calella) com
un coet... us asseguro que si intento baixar com ell se'm trenquen
les tíbies i els genoll per la meitat... una bogeria... segueixo,
una mica grogui ja, em sobra roba i em falten forces... i em perdo.
Volto una estona fins que juntament amb un altre corredor trobem el
camí, i segueixo com un boig... i ja no veia ni per on anava, per
tant... em perdo... i bé, em fa gairebé vergonya dir-ho... pero
això torna a passar un cop més. És igual, deixem-ho aquí. Bon
entrenament, arribant ves a saber tu en quina posició però en
aquest cas, vist la meva incompetència fent la cabra, era el de
menys.
Res més, el cap de setmana que
ve ens espera un bon stage amb l'equip de Prorunners a Cambrils on
us asseguro que ens ho passarem fantàsticament!
Bona setmana a tothom i si aneu
per la muntanya a córrer... vigileu no us desorienteu!
PD: cal dir que el circuit
estava marcat amb guix i la nit abans va ploure per tant hi havia
llocs que no es veia bé... no és excusa... és només perquè no us
en foteu massa :).
Castellano:
Han pasado muchas cosas esta
semana, con un par de visitas a Pineda, todas ellas positivas.
Empezaba bajando el miércoles para recoger algún regalito de Sport
HG (ropa térmica/interior), ya os contaré que tal más adelante
pero pinta muy bien, diferente a todo lo que he llevado hasta ahora.
Volvía a bajar el viernes a
recoger otro regalito... y es que esta semana ha sido la semana de
los regalitos, no me puedo quejar para nada! Capsule me deja una
bicicleta para esta temporada, aún no os puedo hablar mucho de ella
ya que apenas la he usado pero cuando la tenga por la mano ya os diré
que tal va... de entrada, espectacular es!
Seguía en Pineda ya que el
sábado por la tarde teníamos la presentación del Team Calella que
se celebró en el emblemático Far de Calella donde se
respiraba un ambiente familiar mientras escuchábamos los objetivos e
incorporaciones de la nueva temporada. Aunque el tiempo no nos respetó
demasiado, se pudo hacer el acto sin problema... (ah... y el pica
pica.. bueno bueno!... aunque me comporté y no arrasé con la
comida, no penséis mal).
Aprovechando que estaba en
Pineda, como ya comenté la semana pasada, he participado en el
trailrun de Santa Susanna... cabe decir que la visita a La Mola
(montaña de Sabadell) del viernes no fue suficiente y en mi estrena
he pagado la novatada. Salía fuerte, como siempre en este tipo de
competiciones. Me ponía primero aprovechando que empezábamos con un
tramo de llano-subida, las pulsaciones por las nubes y yo pensando...
pero por qué torturo mi cuerpo de esta manera? Hacerme tanto daño---
no tiene sentido, aunque me gusta, miraba el pulsómetro ...170,
...180, 190....200 pm i algún trozo un poco más...ya digo yo que algún día me
explotará.. pero hasta entonces bien.
Empezamos a bajar y
como ya era previsible Isam (compañero del Team) me pasa como un
cohete... os aseguro que si lo sigo bajando me rompo las tibias y las
rodilla...una locura...sigo, un poco grogui ya, me sobraba ropa y me
faltaban fuerzas y... me pierdo. Doy alguna vuelta y al cabo de un
rato, con otro corredor, encontramos el camino, y sigo como un
loco... y ya no veía ni por donde iba... y me pierdo... y bueno, me
da vergüenza decirlo pero... vuelve a pasar una vez más. Da igual,
dejémoslo así. Buen entrenamiento, llegando vete tu a saber en que
posición pero en este caso, vista mi incompetencia haciendo el cabra, era lo de menos.
Nada más, el fin de semana que
viene nos espera un buen stage con el equipo de Prorunners en
Cambrils donde seguro que nos lo pasamos fantásticamente!
Buena semana a todos y si vais
por la montaña a correr... vigilad no os desorientéis!
PD: cabe decir que el circuito
estaba marcado con polvos de tiza y la noche antes llovió por lo que
había sitios donde no se veía bien... no es excusa... es solamente
para que no os riais aun más de mi :)
