Normalment faig les
entrades del blog els diumenges, aquesta setmana però, no la vaig
fer ja que volia esperar a dimecres per explicar com m'havia anat “la
nostra”, una cursa de 5km de Sabadell. Em feia especial il.lusió
ja que l'any passat, mirant-m'ho des de la barrera, amb una crossa a
cada mà, vaig “autoprometra'm” que la faria, i la faria bé.
Volia redactar una bona crònica explicant la primera rostideta de la
temporada i despedint l'any de la millor manera possible però no
serà així.
No se perquè però des
d'ahir em fa mal el peu “bo”, no crec que sigui res greu (o això
vull pensar) però durant el calentament de la cursa ja m'era
impossible trotar, per tant, he marxat. No se si era la millor
desició o no, el que si que sé és que és una desició que fa un o
dos anys no hagués prés. Això tampoc se si és bo o no.
En definitiva, siguem
optimistes, potser és mala sort, casualitat o el que sigui. Les
coses no van malament, o com a minim, no tant malament com abans.
Això d'avui em sap un greu infinit però ja no s'hi pot fer massa
cosa.
No m'allargaré massa més
perquè no val la pena, ha sigut un any amb moltíssimes coses
positives, més de les que em podia imaginar, sobretot els últims
mesos i especialment l'últim, però igual que el 2011 i el 2012, el
millor és que s'acaven i en comença un de nou.
No voldria acabar la
entrada sense donar les gràcies a la gent que està al meu costat
quan les coses van bé (cosa que és força fàcil) i quan van
malament (això és realment difícil) i més particularment a la
familia, amics i companys. De la mateixa manera també volia donar
les gràcies a David Serra Fisioteràpia, Prorunners Barcelona,
Capsule, SportHG i al Team Calella Triathlon per fer apostes tant
arriscades com la que fan amb mi. Pels meus nassos (per no dir una
altre paraula) que les coses acabaran sortint com jo vull que surtin.
Ale, queda dit, molt bon
any 2014 a tothom, segur que ens esperen coses fantàstiques. Seny
amb el cotxe i els excessos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada