diumenge, 19 de gener de 2014

Exàmens, rehabilitació i "duatló" del Masnou.

Català:

Iepa! Ja tornem a estar per aquí... des del dia 31 de desembre no he tingut massa temps de res. S'ajunta la feina, els entrenaments i sobretot, el que m'està costant més... els que podrien ser els últims exàmens de la carrera. A més a més, i com explicava a l'últim post, vaig acabar l'any amb un mal que no sabia d'on venia al meu peu “bo”. Després d'una visiteta al metge i alguna prova, ja ho sabem. És una acumulació de líquid i inflamació del tendó del dit gros del peu... no em fa un mal exagerat però m'impedeix córrer amb regularitat. En principi ha de marxar aviat però encara m'ho noto bastant... paciència i a cuidar-m'ho suposo...
Tornant a aquests dies, han estat una bogeria absoluta, tinc les neurones fregides i no em deixen estudiar, la qual cosa fa que acabar els últims exàmens estigui sent una odissea mental, que com moltes vegades passa (i així ha estat en aquest cas) ha portat a una odissea física, sobretot als entrenaments de natació on algun dia podríem dir que he fet poc més que surar rebotant de paret a paret.
Des de dimarts passat estic esperant les notes, i per celebrar que no puc fer massa més que creuar els dits, em vaig apuntar al duatló del Masnou. Sabia que si no corria durant la setmana i em posava a mans dels físioterapeutes de David Serra Fisioterapia podría competir sense massa dolor, i així ha sigut.

Guillem - momia... ja no saben que fer amb mi!
El dia arrencava amb algun ruixat i com és de costum (i no dic que ho trobi pas malament ja que s'ha de fer tot per la seguretat) el tram de bike s'anul.lava Ha sigut una gran tallada de rotllo ja que justament volia fer aquesta prova pel circuit tant interessant que proposava en aquest segment. Sigui com sigui, després de meditar una mica sobre què fer, he pensat que em venia molt de gust córrer però sense sortir “a lo loco” com de costum. És per això que després del tret de sortida m'he posat al darrere del meu company d'equip l'Isam i a un bon ritme hem anat fent camí. Al final del tram de pujada (km5-6) he aconseguit escapar-me jo sol en segona posició però, com ja imaginava, a la baixada m'han passat com coets, ell i un altre participant que no se qui era. He intentat recuperar els metres perduts en l'últim tram que era més pla però no quedava ni espai ni forces o sigui que al final 4a posició a 28'' del primer i a uns 8-10'' del segon.

Últims metres de la curça... uix quin maaal!!
Content per haver acabat viu però una mica trist perquè tot just acabar notava que encara no estic per aquests “trotes” ja que em feia força mal el peu. Però bé... és el que hi ha! I “visto lo visto”... ben content de que sigui així.




Que tingueu bona setmana! Espero escriure més coses aviat... això voldrà dir que els exàmens han anat bé!! :)


Castellano:

Iepa! Ya vuelvo a estar por aquí... des del dia 31 de diciembre no he tenido demasiado tiempo para nada. Se une el trabajo, los entrenos y sobretodo, lo que más me está costando... los que podrían ser los últimos exámenes de la carrera. Además, i como explicaba en el último post, acabé el año con un dolor que no sabía de dónde venía en mi pie “bueno”. Después de una visita al médico y alguna prueba, ya lo sabemos. Es una acumulación de líquido e inflamación del tendón del dedo gordo del pie... no me duele mucho pero me impide correr con regularidad. En principio tiene que remitir pronto pero aún me lo noto bastante... paciencia y a cuidarse supongo...
Volviendo a estos días, han sido un agobio absoluto, tengo las neuronas fritas y no me dejan estudiar, lo que me provoca que terminar los últimos exámenes esté siendo una odisea mental, la cual, como muchas veces pasa, se ha convertido, especialmente en los entrenamientos de natación, en una odisea física que ha hecho que más que nadar haya flotado en algunas ocasiones mientras rebotaba de pared en pared.
Des del martes pasado estoy esperando las notas, y para celebrar que no puedo hacer mucho más que cruzar los dedos me apunté al duatlón del Masnou. Sabía que si no corría durante la semana y me ponía en manos de los fisioterapeutas de David Serra Fisioterapia podría correr sin demasiado dolor, y así ha sido.


El día arrancaba con pequeños chaparrones y como es de costumbre (y no digo que lo encuentre mal ya que la seguridad es lo primero) el tramo de bike se ha anulado. Ha sido un gran corte de rollo ya que justamente quería hacer este duatlón por el gran atractivo del circuito en este segmento. Sea como sea, después de meditar un poco sobre qué hacer, he pensado que me apetecía correr pero sin salir a lo loco como de costumbre. Es por esto que después del pistoletazo de salida me he puesto detrás de mi compañero de equipo, Isam y a un buen ritmo hemos ido tirando. En el km 5-6 me ponía segundo en solitario al terminar la subida pero, como ya imaginaba, en la bajada me han pasado como tiros. Al final 4a posición a 28'' del primero y a unos 10'' del segundo. 


Contento por acabar vivo pero un poco triste porque me he dado cuenta que aún no estoy para estos trotes ya que al acabar me dolía bastante el pie. Pero bueno, es lo que hay... y visto lo visto, contento de que así sea!



Que tengáis buena semana! Espero escribir pronto ya que esto significará que los exámenes han ido bien! :)

dimarts, 31 de desembre de 2013

Com si no hagués passat... Feliç 2014!!

Normalment faig les entrades del blog els diumenges, aquesta setmana però, no la vaig fer ja que volia esperar a dimecres per explicar com m'havia anat “la nostra”, una cursa de 5km de Sabadell. Em feia especial il.lusió ja que l'any passat, mirant-m'ho des de la barrera, amb una crossa a cada mà, vaig “autoprometra'm” que la faria, i la faria bé. Volia redactar una bona crònica explicant la primera rostideta de la temporada i despedint l'any de la millor manera possible però no serà així.
No se perquè però des d'ahir em fa mal el peu “bo”, no crec que sigui res greu (o això vull pensar) però durant el calentament de la cursa ja m'era impossible trotar, per tant, he marxat. No se si era la millor desició o no, el que si que sé és que és una desició que fa un o dos anys no hagués prés. Això tampoc se si és bo o no.


En definitiva, siguem optimistes, potser és mala sort, casualitat o el que sigui. Les coses no van malament, o com a minim, no tant malament com abans. Això d'avui em sap un greu infinit però ja no s'hi pot fer massa cosa.
No m'allargaré massa més perquè no val la pena, ha sigut un any amb moltíssimes coses positives, més de les que em podia imaginar, sobretot els últims mesos i especialment l'últim, però igual que el 2011 i el 2012, el millor és que s'acaven i en comença un de nou.
No voldria acabar la entrada sense donar les gràcies a la gent que està al meu costat quan les coses van bé (cosa que és força fàcil) i quan van malament (això és realment difícil) i més particularment a la familia, amics i companys. De la mateixa manera també volia donar les gràcies a David Serra Fisioteràpia, Prorunners Barcelona, Capsule, SportHG i al Team Calella Triathlon per fer apostes tant arriscades com la que fan amb mi. Pels meus nassos (per no dir una altre paraula) que les coses acabaran sortint com jo vull que surtin.

Ale, queda dit, molt bon any 2014 a tothom, segur que ens esperen coses fantàstiques. Seny amb el cotxe i els excessos!



diumenge, 22 de desembre de 2013

Swim video i alguna novetat!

Català:

Doncs no! Aquest any tampoc m'ha tocat la loteria, però no passa res! Si es té la sort de fer el que un vol s'ha d'estar, com a mínim, content... però vinga... que si un any toca no em queixaré pas!
Mentre “los niños de San Ildefonso” cantaven la Grossa he aprofitat per compartir un bon entrenament de bike pel Maresme amb uns quants ProRunners que m'han ajudat amb les sèries d'avui, tot un plaer.
Més enllà d'això, setmana amb algunes novetats. Primer contacte amb el gimnàs de la mà d'en Marc Batlle, la qual cosa m'ha comportat unes bones “agulletes” que han fet que cada dia, a part de la feinada que suposa mantenir els ulls oberts al minut després de que soni el despertador, hagués d'aguantar aquell primer moviment del cos que et fa veure que estàs fet un cromo...Tot i això, molt content, ...pinta molt bé la cosa!
A més a més, el mateix dia vaig poder fer el primer entrenament amb l'equip del Team Calella... no comentarem l'entreno... quan repetim??? :)


Aprofitant que no tinc massa cosa més a dir, aprofito per penjar un petit vídeo que em va fer l'Helena Olsson (entrenadora de PR) durant l'estage que es va fer fa un parell de setmanes a Cambrils. Mai m'havia vist nedar i m'ha ajudat a veure algun error i a intentar corregir-lo. Com sabeu tinc la sort de poder entrenar amb els “nens” del CN Sabadell i fer, potser, uns quants metres més dels necessaris. Tot i això, des que vaig deixar de nedar em costa especialment entrenar sol aquest esport. Mentalment m'és difícil fer entrenaments bons i seguits de 4km... això no em passava abans, és per això que a vegades, des del meu punt de vista, tot i que no sigui necessari fer més de 5km per tenir bons resultats en triatló (ja que s'entrenen més esports), mentalment, resulta molt més senzill posar-se dins d'un grup on no et planteges fer o no fer les coses, simplement les fas el millor que pots. És per això que haig d'agraïr que no em posin cap dificultat a l'hora de fer algun entrenament amb ells i em tractin com un més de l'equip.


Res més aquesta setmana! Bon Nadal a tothom i mengeu molt, molt i molt, així tindreu més “gasolina” per entrenar fins a quedar-vos buits!

Castellano:

Pues no! Este año tampoco me ha tocado la lotería, pero no pasa nada! Si se tiene la suerte de hacer lo que uno quiere, i así se está, como mínimo, contento... pero vamos... que si algún año toca no me quejare!
Mientras los “niños de San Ildefonso” cantaban el gordo he aprovechado para compartir un buen entrenamiento de bike por el Maresme junto a algunos ProRunners que me han ayudado con la series, todo un placer.
Aparte de ésto, semana con alguna novedad. Primer contacto con el gimnasio de la mano de Marc Batlle, lo que me ha comportado unas buenas agujetas que han hecho que cada día, a además del trabajo que me supone mantener los ojos abiertos durante el minuto después que suene el despertador, ha hecho que tenga que aguantar ese dolor durante el primer movimiento matutino del cuerpo que te recuerda que estás hecho un cromo... De todas formas, muy contento, pinta muy bien la cosa!
Además, el mismo día he podido compartir el primer entrenamiento con el equipo del Team Calella... no comentaremos el entreno... cuándo repetimos? :)


Aprovechando que no tengo mucha cosa más por decir, cuelgo un pequeño vídeo que grabó Helena Olsson (entrenadora de PR) durante el estage que hicimos hace un par de semanas en Cambrils. Nunca me había visto nadar y me ha ayudado a ver algún error y a intentar corregirlo. Como sabéis tengo la suerte de entrenar con los “niños” del CN Sabadell y hacer, quizá, algún metro más de lo necesario. De todas formas, desde que dejé de nadar, me cuesta especialmente entrenar solo este deporte. Mentalmente me es complicado hacer entrenamientos buenos y seguidos de 4km... ésto no me pasaba antes, es por eso que a veces, des de mi punto de vista, aunque no sea necesario hacer más de 5km para tener buenos resultados en triatlón (ya que se entrenan otros deportes), mentalmente, resulta mucho más sencillo estar dentro de un grupo donde no te planteas si hacer o no las cosas, simplemente las haces lo mejor que puedes. Es por esto que tengo que agradecer que no me pongan ninguna dificultad a la hora de hacer algún entrenamiento con ellos y me traten como uno más del equipo.



Nada más esta semana, feliz navidad a todos y comed mucho mucho mucho, asi tendreis más “gasolina” para quemar entrenando hasta quedar vacíos.

diumenge, 15 de desembre de 2013

La guerra de la son.


Català:

Setmana post-stage a Cambrils on s'ha notat, i molt, la falta d'una bona dormida la nit del dissabte al diumenge. Això ha fet que les guerres fisico-mentals a l'hora d'aixecar-me, les quals guanyo amb facilitat fins ben bé el dimecres durant les setmanes “normals” hagin sigut mooolt dures de vèncer. Tot i així les ganes d'anar a entrenar són grans i la satisfacció de sobreviure al primer entrenament del dia s'ho mereix.
Més enllà d'això, la setmana (dins la normalitat) estava encarada a un test de cursa a peu que vam poder fer divendres a les pistes de la Mar Bella així com a la competició de natació de dissabte a Calella.
Pel que fa al test (de 20 minuts) no va anar malament, jo volia córrer més ràpid però tot i que de vegades ho oblidi, arribar a esforçar-me al màxim durant el “run” és tot un èxit, i més, tenint en compte que dimarts vaig acabar l'entrenament caminant de mal de periostitis i dimecres no vaig fer una de les sessions previstes. O sigui que no em puc queixar.

                                             Ultimes voltes del test de 20'… anava mooolt cuit ja…

Dissabte a la tarda a Calella vam fer una petita competició de natació on vaig nedar 50 i 100 lliures. Vam poder passar una bona tarda amb la gent del Club a la que no veig tot el que m'agradaria i vam tenir temps per posar-nos una mica al dia (a més de nedar). Les sensacions no van ser gens bones, no se si perquè tenia les cames calentetes del test del divendres o perquè simplement ja no sóc tan ràpid com m'agradaria. Està clar que pel que fa a la velocitat, ser igual de ràpid que quan era nedador, sent triatleta, serà poc més que impossible. Sort que quan la cosa comença a ser més aeròbica no es nota tant aquesta falta de potència o de ves a saber tu què. Volia fer-ho millor perquè els entrenaments no estan anant gens malament però al final 25'1 en 50 i 55'9 en 100... és el que hi ha.

Vaig tenir el plaer de poder-me tirar una foto amb aquestes campiones del CNC


Poc més aquesta setmana, un parell de nits més llargues del compte pels sopars de Nadal de Team Calella i de Prorunners Barcelona però s'ho val!
Que tingueu bona setmana!


Castellano:

Semana post-stage en Cambrils donde se ha notado, y mucho, la falta de un buen descanso la noche del sábado al domingo. Ésto ha hecho que las guerras fisico-mentales al levantarme, las que gano normalmente con facilidad hasta el miércoles en las semanas “normales” hayan sido muuuy difíciles de vencer. De todas formas, el ansia de entrenar es grande y la satisfacción de sobrevivir al primer entrenamiento del día se lo merece.
Aparte de esto, la semana (dentro de la normalidad) estaba encaminada a un test de carrera a pie que pude hacer el viernes en las pistas de la Mar Bella y a la competición de natación del sábado en Calella.
Respecto al test (de 20 minutos) no fue mal, yo quería correr más rápido pero aunque a veces lo olvide, llegar a esforzarme al máximo en la carrera a pie es todo un éxito, y más, teniendo en cuenta que el martes acabé el entrenamiento andando del dolor de periostitis y el miércoles no pude hacer una de las sesiones de entrenamiento por la misma causa. En conclusión: no me puedo quejar.

                                             últimas vueltas del test de 20'… iba muuuy cocido ya…

El sábado por la tarde en Calella hice una pequeña competición de natación donde nadé los 50 i 100 libres. Pude pasar una buena tarde con la gente del Club a la que no veo todo lo que me gustaría y tuvimos tiempo de ponernos al día (más allá de nadar). Las sensaciones no fueron para nada buenas, no se si porque tenía las piernas calentitas del test del viernes o porque simplemente ya no soy tan rápido como me gustaría. Está claro que por lo que hace referencia a la velocidad, ser igual de rápido que cuando era nadador, siendo triatleta, es poco menos que imposible. Por suerte, cuando la cosa empieza a ser mas aeróbica no se nota tanto esta falta de potencia o de vete tu a saber qué. Quería hacerlo mejor porque los entrenamientos no están siendo malos pero al final 25'1 en 50 i 55'9 en 100... es lo que hay.

Tuve el placer de tirarme un foto con estas campeonas del CNC


Poco más esta semana, un par de noches más largas de la cuenta debido a las cenas de Navidad del Team Calella y de Prorunners Barcelona, pero vale la pena!
Buena semana a todos!


diumenge, 8 de desembre de 2013

Cambrils weekend

Català:

Cap de setmana bestial en tots els sentits fent un stage a Cambrils amb l'equip de ProRunners Barcelona. Entrenaments, “festetes”, xerrades, riures i obviament moments en que sèiem, callàvem i rebentàvem el buffet lliure de l'hotel recuperant energies per seguir “on fire”. 
Esportivament parlant, 3 dies on hem fet unes quantes horetes “de seient” sense massa intensitat. He pogut posar a punt la nova “burreta” Capsule a la qual encara no tenia les mides preses i també probar els nous plats ovalats (Qxl de rotor), les rodes amb una mica més de perfil del que feia servir i en general acostumar-me a una bicicleta més petita que la Specialized que portava abans.


No tinc massa temps d'escriure ja que tot just acabem d'arribar i demà... demà tornem a la rutina!!!
Només dir que realment és molt fàcil treballar amb gent com en Karim o l'Helena i que quan Mr. Sportravel (Joan Boada) es posa “al mando”, les coses solen anar molt bé! Esperem que no sigui l'últim stage i que la resta encara surtin millor que aquest! Són un grup de gent genial!
Us deixo alguna foto tot i que encara no tinc les millors! 



La setmana que vinent més, amb dos sopars de nadal (Team Calella i Prorunners) i com cada any des de ja fa molts, el trofeu Monterde a Calella on farem un xip xap de 50 i 100 crol... no està la cosa per fer més encara...
Que tingueu bona setmana!



Castellano:

Fin de semana bestial en todos los sentidos haciendo un stage en Cambrils con el equipo de ProRunners Barcelona. Entrenamientos, “fiestecillas”, ratos de parloteo, risas y obviamente momentos en los que nos sentábamos, callábamos y rebentábamos el buffet libre del hotel para recuperar las energías y seguir “on fire”.
Deportivamente hablando, 3 días donde hemos hecho horas “de sillín” sin demasiada instensidad. He puesto a punto la nueva "burrita" Capsule a la cual no tenia las medidas tomadas así como probar los nuevos platos ovalados (Qxl de rotor), las ruedas con mayor perfil que las que llevaba y en general acostumbrarme a una bicicleta mas pequeña que la Specialized que usaba antes.


No tengo demasiado tiempo para escrivir ya que acabo de llegar y mañana...mañana vuelve la rutina!
Sólo puedo decir que es realmente fácil trabajar con gente como Karim o Helena y que cuando Mr. Sportravel (Joan Boada) se pone “al mando”, las cosas suelen ir muy bien! Esperamos que no sea el último stage y que el resto aún salgan major!


La setmana que viene más, con dos cenas de navidad (Team Calella y ProRunners) y como cada año desde ya hace muchos, el trofeo Monterde en Calella donde haremos un chip chap de 50 y 100 crol... no está la cosa para hacer más aun...

Que passéis buena semana!


diumenge, 1 de desembre de 2013

"Novato" afortunat, seguim!

Català:

Han passat moltes coses aquesta setmana, amb un parell de visites a Pineda, totes positives. Començava baixant dimecres per recollir algun regalet d'Sport HG (roba tèrmica/interior), ja us en parlaré més endavant però pinta molt bé, diferent a tot el que havia portat fins ara.
Tornava a baixar divendres a recollir un altre regalet... i és que ha sigut la setmana dels regalets aquesta, no em puc queixar gens! Capsule em deixa una bicicleta per aquesta temporada, encara no us en puc parlar gaire ja que només la he utilitzat un dia però quan la tingui per la mà també explicaré què tal va... si més no, espectacular ho és!


I seguim a Pineda ja que dissabte a la tarda teníem la presentació del Team Calella que es va celebrar a l'emblemàtic Far de Calella on vam respirar un ambient molt familiar mentre escoltàvem els objectius i les incorporacions d'aquesta nova temporada. Tot i que el temps no ens va respectar gaire, es va poder fer sense cap problema... (ah... i el pica pica... bo, bo!... però em vaig comportar i no vaig arrassar, no penseu malament).


Aprofitant que estava a Pineda, com ja vaig comentar la setmana passada, he participat a una cursa de trailrun a Santa Susanna... cal dir que la visita a La Mola (muntanya de Sabadell) de divendres no va ser suficient i en la meva estrena he pagat la novatada... Sortia fort, com sempre en aquest tipus de competicions. Em posava primer aprofitant que començàvem amb un tram de pla-pujada, les pulsacions pels núvols i jo pensant... però perquè torturo el meu cos d'aquesta manera? Fer-me tant mal... no té sentit, però m'agrada, mirava el pulsòmetre... 170..180..190..200ppm i algun tros una mica més... ja ho dic jo que algun dia m'explotarà... però fins aquí bé. Comencem la baixada i com ja era d'esperar em passa l'Isam (company del Team Calella) com un coet... us asseguro que si intento baixar com ell se'm trenquen les tíbies i els genoll per la meitat... una bogeria... segueixo, una mica grogui ja, em sobra roba i em falten forces... i em perdo. Volto una estona fins que juntament amb un altre corredor trobem el camí, i segueixo com un boig... i ja no veia ni per on anava, per tant... em perdo... i bé, em fa gairebé vergonya dir-ho... pero això torna a passar un cop més. És igual, deixem-ho aquí. Bon entrenament, arribant ves a saber tu en quina posició però en aquest cas, vist la meva incompetència fent la cabra, era el de menys.


Res més, el cap de setmana que ve ens espera un bon stage amb l'equip de Prorunners a Cambrils on us asseguro que ens ho passarem fantàsticament!
Bona setmana a tothom i si aneu per la muntanya a córrer... vigileu no us desorienteu!


PD: cal dir que el circuit estava marcat amb guix i la nit abans va ploure per tant hi havia llocs que no es veia bé... no és excusa... és només perquè no us en foteu massa :).


Castellano:

Han pasado muchas cosas esta semana, con un par de visitas a Pineda, todas ellas positivas. Empezaba bajando el miércoles para recoger algún regalito de Sport HG (ropa térmica/interior), ya os contaré que tal más adelante pero pinta muy bien, diferente a todo lo que he llevado hasta ahora.
Volvía a bajar el viernes a recoger otro regalito... y es que esta semana ha sido la semana de los regalitos, no me puedo quejar para nada! Capsule me deja una bicicleta para esta temporada, aún no os puedo hablar mucho de ella ya que apenas la he usado pero cuando la tenga por la mano ya os diré que tal va... de entrada, espectacular es!


Seguía en Pineda ya que el sábado por la tarde teníamos la presentación del Team Calella que se celebró en el emblemático Far de Calella donde se respiraba un ambiente familiar mientras escuchábamos los objetivos e incorporaciones de la nueva temporada. Aunque el tiempo no nos respetó demasiado, se pudo hacer el acto sin problema... (ah... y el pica pica.. bueno bueno!... aunque me comporté y no arrasé con la comida, no penséis mal).


Aprovechando que estaba en Pineda, como ya comenté la semana pasada, he participado en el trailrun de Santa Susanna... cabe decir que la visita a La Mola (montaña de Sabadell) del viernes no fue suficiente y en mi estrena he pagado la novatada. Salía fuerte, como siempre en este tipo de competiciones. Me ponía primero aprovechando que empezábamos con un tramo de llano-subida, las pulsaciones por las nubes y yo pensando... pero por qué torturo mi cuerpo de esta manera? Hacerme tanto daño--- no tiene sentido, aunque me gusta, miraba el pulsómetro ...170, ...180, 190....200 pm i algún trozo un poco más... ya digo yo que algún día me explotará.. pero hasta entonces bien.
Empezamos a bajar y como ya era previsible Isam (compañero del Team) me pasa como un cohete... os aseguro que si lo sigo bajando me rompo las tibias y las rodilla...una locura...sigo, un poco grogui ya, me sobraba ropa y me faltaban fuerzas y... me pierdo. Doy alguna vuelta y al cabo de un rato, con otro corredor, encontramos el camino, y sigo como un loco... y ya no veía ni por donde iba... y me pierdo... y bueno, me da vergüenza decirlo pero... vuelve a pasar una vez más. Da igual, dejémoslo así. Buen entrenamiento, llegando vete tu a saber en que posición pero en este caso, vista mi incompetencia haciendo el cabra, era lo de menos.


Nada más, el fin de semana que viene nos espera un buen stage con el equipo de Prorunners en Cambrils donde seguro que nos lo pasamos fantásticamente!
Buena semana a todos y si vais por la montaña a correr... vigilad no os desorientéis!

PD: cabe decir que el circuito estaba marcado con polvos de tiza y la noche antes llovió por lo que había sitios donde no se veía bien... no es excusa... es solamente para que no os riais aun más de mi :)

diumenge, 24 de novembre de 2013

Sota zero

Català:

Bueno bueno... doncs a 2 graus ens estem aixecant aquests dies... vaia tela... fa res sortíem amb màniga curta!
La setmana es presentava moguda moguda... començàvem amb dos dies “tancats al gimnàs” resguardant-nos d'alguna cosa semblant a la barreja d'un huracà i una dutxa d'aigua freda. No m'agrada fer entrenaments “indoor”, però arrossegava una bona calipàndria que vaig agafar sortint “a lo loco” el cap de setmana passat i era millor no fer-me el valent. Tot i això, ja vaig passar prou fred als entrenaments de natació del matí... alguns dels quals són, i mai millor dit, a la llum de la lluna.


El sol va acabar sortint el dimecres, per fi, però ens ha deixat instal.lats en ple hivern, un hivern que pinta llarg però entretingut, ple de “patxanguilles” que faran passar les setmanes com si res fins arribar a la primavera on començaran les coses “sèries”.
De moment, ja tenim pla per la setmana que ve. Aprofitant que baixaré a Pineda a la presentació del Team Calella Triathlon, em quedaré a passar la nit allà per participar el diumenge dia 1 a la Parapent Trail Running de poc menys de 10km. Ja veurem que tal és això de fer la cabra.


Pel que fa a la lessió, seguim amb peus de plom. Aquesta setmana he tingut algun susto que ha fet que variéssim una mica el planning de run, però res important en principi, seguim “aprenent a caminar” amb el frè de mà posat... molt posat.

Res més, que tingueu bona setmana! Abrigueu-vos!!


Castellano:

Bueno bueno... pues a dos grados nos estamos levantando estos días... vaya tela... hace nada salíamos en manga corta!
La semana se presentaba movida movida... empezábamos con un par de días “cerrados en el gimnasio” protegiéndonos de algo parecido a la mezcla de un huracán y una ducha de agua fría. No me gusta hacer entrenamientos “indoor”, pero llevaba encima un buen resfriado que cogí saliendo “a lo loco” el fin de semana pasado y era mejor no hacerme el valiente. Además, ya paso suficiente frío durante los entrenamientos de natación de la mañana, algunos de los cuales son, y nunca mejor dicho, a la luz de la luna.


El sol acabó saliendo el miércoles, por fín, pero nos dejó instalados en pleno invierno, un invierno que pinta largo pero entretenido, lleno de “pachanguillas” que harán pasar las semanas como si nada hasta llegar a la primavera donde empezarán las cosas “serias”.
De momento, ya tenemos plan para la semana que viene. Aprovechando que bajaré a Pineda a la presentación del Team Calella Triathlon, me quedaré a pasar la noche allí para participar el domingo día 1 en la Parapent Trail Running de poco menos de 10km. Ya veremos que tal se me da lo de hacer la cabra.


Respecto a la lesión, seguimos con pies de plomo. Esta semana hemos tenido algún susto que ha hecho que variáramos un poco el planning de run, pero nada importante en principio, seguimos “aprendiendo a caminar” con el freno de mano puesto... muy puesto.


Nada más, que tengáis buena semana! Abrigaos!!