Català:
Iepa! Ja tornem a estar per aquí...
des del dia 31 de desembre no he tingut massa temps de res. S'ajunta
la feina, els entrenaments i sobretot, el que m'està costant més...
els que podrien ser els últims exàmens de la carrera. A més a més,
i com explicava a l'últim post, vaig acabar l'any amb un mal que no
sabia d'on venia al meu peu “bo”. Després d'una visiteta al
metge i alguna prova, ja ho sabem. És una acumulació de líquid i
inflamació del tendó del dit gros del peu... no em fa un mal
exagerat però m'impedeix córrer amb regularitat. En principi ha de
marxar aviat però encara m'ho noto bastant... paciència i a
cuidar-m'ho suposo...
Tornant a aquests dies, han estat una bogeria absoluta, tinc les neurones fregides i no em deixen
estudiar, la qual cosa fa que acabar els últims exàmens estigui
sent una odissea mental, que com moltes vegades passa (i així ha
estat en aquest cas) ha portat a una odissea física, sobretot als
entrenaments de natació on algun dia podríem dir que he fet poc
més que surar rebotant de paret a paret.
Des de dimarts passat estic esperant
les notes, i per celebrar que no puc fer massa més que creuar els
dits, em vaig apuntar al duatló del Masnou. Sabia que si no corria
durant la setmana i em posava a mans dels físioterapeutes de David
Serra Fisioterapia podría competir sense massa dolor, i així ha
sigut.
Guillem - momia... ja no saben que fer amb mi! |
El dia arrencava amb algun ruixat i com és de costum (i no dic que ho trobi pas malament ja que s'ha de fer
tot per la seguretat) el tram de bike s'anul.lava Ha sigut una gran
tallada de rotllo ja que justament volia fer aquesta prova pel
circuit tant interessant que proposava en aquest segment. Sigui com
sigui, després de meditar una mica sobre què fer, he pensat que em
venia molt de gust córrer però sense sortir “a lo loco” com de
costum. És per això que després del tret de sortida m'he posat al
darrere del meu company d'equip l'Isam i a un bon ritme hem anat fent
camí. Al final del tram de pujada (km5-6) he aconseguit escapar-me
jo sol en segona posició però, com ja imaginava, a la baixada m'han
passat com coets, ell i un altre participant que no se qui era. He
intentat recuperar els metres perduts en l'últim tram que era més
pla però no quedava ni espai ni forces o sigui que al final 4a
posició a 28'' del primer i a uns 8-10'' del segon.
Últims metres de la curça... uix quin maaal!! |
Content per
haver acabat viu però una mica trist perquè tot just acabar notava
que encara no estic per aquests “trotes” ja que em feia força
mal el peu. Però bé... és el que hi ha! I “visto lo visto”...
ben content de que sigui així.
Que tingueu bona setmana! Espero
escriure més coses aviat... això voldrà dir que els exàmens han
anat bé!! :)
Castellano:
Iepa! Ya vuelvo a estar por aquí...
des del dia 31 de diciembre no he tenido demasiado tiempo para nada.
Se une el trabajo, los entrenos y sobretodo, lo que más me está
costando... los que podrían ser los últimos exámenes de la
carrera. Además, i como explicaba en el último post, acabé el año
con un dolor que no sabía de dónde venía en mi pie “bueno”.
Después de una visita al médico y alguna prueba, ya lo sabemos. Es
una acumulación de líquido e inflamación del tendón del dedo
gordo del pie... no me duele mucho pero me impide correr con
regularidad. En principio tiene que remitir pronto pero aún me lo
noto bastante... paciencia y a cuidarse supongo...
Volviendo a estos días, han sido un
agobio absoluto, tengo las neuronas fritas y no me dejan estudiar, lo
que me provoca que terminar los últimos exámenes esté siendo una
odisea mental, la cual, como muchas veces pasa, se ha convertido,
especialmente en los entrenamientos de natación, en una odisea
física que ha hecho que más que nadar haya flotado en algunas
ocasiones mientras rebotaba de pared en pared.
Des del martes pasado estoy esperando
las notas, y para celebrar que no puedo hacer mucho más que cruzar
los dedos me apunté al duatlón del Masnou. Sabía que si no corría
durante la semana y me ponía en manos de los fisioterapeutas de
David Serra Fisioterapia podría correr sin demasiado dolor, y así
ha sido.
El día arrancaba con pequeños
chaparrones y como es de costumbre (y no digo que lo encuentre mal ya
que la seguridad es lo primero) el tramo de bike se ha anulado. Ha
sido un gran corte de rollo ya que justamente quería hacer este
duatlón por el gran atractivo del circuito en este segmento. Sea
como sea, después de meditar un poco sobre qué hacer, he pensado
que me apetecía correr pero sin salir a lo loco como de costumbre.
Es por esto que después del pistoletazo de salida me he puesto
detrás de mi compañero de equipo, Isam y a un buen ritmo hemos ido
tirando. En el km 5-6 me ponía segundo en solitario al terminar la
subida pero, como ya imaginaba, en la bajada me han pasado como
tiros. Al final 4a posición a 28'' del primero y a unos 10'' del
segundo.
Contento por acabar vivo pero un poco triste porque me he
dado cuenta que aún no estoy para estos trotes ya que al acabar me
dolía bastante el pie. Pero bueno, es lo que hay... y visto lo
visto, contento de que así sea!
Que tengáis buena semana! Espero
escribir pronto ya que esto significará que los exámenes han ido
bien! :)